MANUSCRITS LUL·LIANS DE PRIMERA GENERACIÓ. IL·LUSTRACIONS

Les següents imatges permeten de seguir l'exposició que es fa al treball: A. Soler, "Els manuscrits lul·lians de primera generació", Estudis romànics, vol. 32, 2010, pp. 179-214.
  1. Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10504 (= 3.5), f.15r
  2. Milà - Biblioteca Ambrosiana, A 268 Inf (=3.3), f. 1r
  3. París, Bibliothèque Nationale de France, fr 24402 (= 1.1), f. 1r
  4. Palma, Biblioteca Pública, ms. 1002, f. 33r
  5. Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 4, f. 2r
  6. Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 6, f. 7r
  7. Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 6, f. 36r
  8. Magúncia, Martinus Bibliothek, 220k, f1r
  9. Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10503 , f. 2r
  10. París, Bibliothèque Nationale de France, lat. 16112, f. 34v
  11. Palma, Arxiu Capitular de Mallorca, 3401, f. 9v
  12. Palma, Arxiu del Regne de Mallorca, cod.-1, f. 18v i 38v
  13. Magúncia, Martinus Bibliothek, 220h (= 3.2), f. 1r
  14. Dún Mhuire (Irlanda), B95 (= 3.1), f. 2r
  15. Arras, Bibliothèque Municipale, ms. 78 (= 2.1), f. 2r
  16. Berín, Staatsbibliothek, lat. fol. 187, f. 1r
  17. Londres, British Library, Harley 4893, f. 1r
  18. Graz, Karl-Franzens-Universität, 342, f. 112r
  19. Barcelona, Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 1, f. 179r

Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10504 (= 3.5), f.15r

1- Clm 10504 (= 3.5), f.15r.JPG
Inici del tractat D'oració, en un volum copiat per Guillem Pagès a començament del segle XIV. S'hi pot observar el dibuix d'una inicial, en què la filigrana ocupa tot l'espai interior de la lletra i la decoració es prolonga sobretot pel marge interior de la columna de text, seguint l'orientació vertical d'aquesta.

Milà - Biblioteca Ambrosiana, A 268 Inf (=3.3), f. 1r

2- BAM A 268 Inf (= 3.3), f. 1r.JPG
Inici del Llibre de contemplació acabat de copiar per Guillem Pagès el juliol de 1280. Les dues inicials, corresponents a la invocació de l'obra i al pròleg, presenten una filigrana molt atapeïda que les circumscriu en una forma quadrangular; es prolonguen en extensions pel marge superior i interior.

París, Bibliothèque Nationale de France, fr 24402 (= 1.1), f. 1r

3- BNP fr 24402 (= 1.1), f. 1r.JPG
Inici de la versió francesa del Romanç d'Evast e Blaquerna en un còdex que va pertànyer a Pere de Llemotges i que no és posterior a 1289. Les dues inicials, de gran format, presenten una filigrana molt atapeïda, circumscrita a l'interior de la lletra, prolongada en extensions en bande d'I.

Palma, Biblioteca Pública, ms. 1002, f. 33r

4- BPP 1002, f. 33r.JPG
Fragment del Llibre de santa Maria. La inicial presenta una filigrana atapeïda però que desborda l'espai interior de la lletra i s'estén pels marges de forma fantasiosa.

Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 4, f. 2r

5- SAL 4, f. 2r.JPG
Inici de l'Arbre de filosofia d'amor. Inicial de grans dimensions, embotida i amb una filigrana molt atapeïda, que s'estén més enllà dels espais interiors de la lletra i presenta un aspecte fantasiós. La inicial menor, d'altra banda, presenta una filigrana molt simple.

Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 6, f. 7r

6- SAL 6, f. 7r.JPG
Exemplar del Llibre de meravelles datat el 1367. Les inicials es redueixen a línies decoratives verticals que deixen en blanc l'espai interior de la lletra.

Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, ms. 6, f. 36r

7- SAL 6, f. 36r.JPG
Exemplar del Llibre de meravelles datat el 1367. Les inicials es redueixen a línies decoratives verticals que deixen en blanc l'espai interior de la lletra.

Magúncia, Martinus Bibliothek, 220k, f1r

8- MBM 220k-f1r.JPG
Inici de la distinció XXIX del Llibre de contemplació en un manuscrit d'inicis del segle XV copiat per l'anomenat Copista del Blaquerna. La caplletra de grans dimensions i filigrana atapeïda que omple tot l'espai buit de la lletra contrasta amb la inicial menor, amb una decoració molt simple.

Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10503 , f. 2r

9- Clm 10503, f. 2r.JPG
Liber de angelis copiat per una mà textual d'execució acurada, a doble columna, sobre pergamí. La inicial de sis línies de pauta d'alçada presenta una filigrana rica i atapeïda que, però, desborda els límits de la lletra i s'estén de forma fantasiosa. La inicial menor, en canvi, presenta una decoració filigranada molt simple.

París, Bibliothèque Nationale de France, lat. 16112, f. 34v

10- BNP lat. 16112, f. 34v.JPG
Inici del Compendium seu comentum Artis demonstrativae en un còdex que havia pertangut a Pere de Llemotges, i que no pot ser posterior a 1289. Inicials de la invocació i de l'íncipit de l'obra. Independentment de les dimensions de la inicial, la filigrana presenta el mateix caràcter atapeït i circumscrit a l'interior de la lletra en ambdues. També a les dues, s'observen extensions en bande d'I i, a la segona, a més, embotiment.

Palma, Arxiu Capitular de Mallorca, 3401, f. 9v

11- ACM 3401, f. 9v.JPG
Capudbrevium totius territori insulae Maioricarum, còdex datable el 1307. Pergamí de qualitat, escrit a doble columna. Lletra textual de gran mòdul, molt regular, molt fracta i ben contrastada. S'hi observa l'alternança d'inicials amb una filigrana que omple tots els espais buits de la lletra, i d'altres amb una filigrana simple. El fet que la lletra R presenti els dos estils posa en evidència que l'ús d'un o altre no té a veure amb la morfologia de la lletra decorada.

Palma, Arxiu del Regne de Mallorca, cod.-1, f. 18v i 38v

12- ARM cod.-1, f. 18v i 38v.JPG
Llibre de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca. La seva confecció fou encomanada pels Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca al prevere manresà Romeu des Poal, que la va iniciar el 22 de setembre de 1334 i la va acabar l’any 1339, d'acord amb la data del document més recent. S'hi troben tant inicials amb una filigrana atapeïda (imatge de l'esquerra, foli 18v) com inicials amb filigrana simple (imatge de la dreta, foli 38v). La sumptuositat d'aquest còdex, que té un gran aparat decoratiu (hi destaquen dues grans miniatures a tota plana i una trentena de més petites), descarta que l'ús d'un o altre estil de décor filigrané tingui una relació directa amb els costos de confecció del llibre.

Magúncia, Martinus Bibliothek, 220h (= 3.2), f. 1r

13- MBM 220h (= 3.2), f. 1r.JPG
Inici de l'Art demostrativa copiada per Guillem Pagès a final del segle XIII. Extensions en bande d'I formant una orla que acaba ocupant les quatre vores de la pàgina i fins l’intercolumni, amb prolongacions als marges superior, inferior i exterior. Aquest l’únic còdex dels sis que va copiar Pagès en què trobem una caplletra pintada (no filigranada) a l’inici de l’obra, decorada amb motius vegetals i il·luminada amb or. Altres inicials filigranades, amb una decoració que omple els espais buits de la lletra.

Dún Mhuire (Irlanda), B95 (= 3.1), f. 2r

14- DM B95 (= 3.1), f. 2r.JPG
Inici del Començaments de medicina copiats per Guillem Pagès a final del segle XIII. Inicials filigranades, de dues i tres línies de pauta, amb filigrana atapeïda i circumscrita als espais interiors de la lletra, i extensió en bande d'I.

Arras, Bibliothèque Municipale, ms. 78 (= 2.1), f. 2r

15- BMA 78 (= 2.1), f. 2r.JPG
Inici de l'Ars inventiva veritatis en un manuscrit que pertangué a Tomàs Le Myésier. Inicial habitada, embotida i amb extensions en bande d'I.

Berín, Staatsbibliothek, lat. fol. 187, f. 1r

16- SBB lat. 187, f. 1r.JPG
Inici del Liber de gentili et tribus sapientibus. Inicial i extensió en bande d'I de realització tosca. Cal·ligrafia textual poc acurada.

Londres, British Library, Harley 4893, f. 1r

17- BL Harley 4893, f. 1r.JPG
Traducció catalana de les Dècades de Titus Livi, conservada en un manuscrit del primer quart del segle XV, copiat per una mà cursiva bastarda. Són notables les grans dimensions de la caplletra inicial, embotida i amb una filigrana molt atapeïda que presenta extensions fantasioses i una bande d'I en què també s'observen extensions similars; es tracta clarament d'una interpretació actualitzada d'aquesta mena d'element decoratiu.

Graz, Karl-Franzens-Universität, 342, f. 112r

18- Karl-Franzens-U Graz 342, f. 112r.jpg
Traducció catalana anònima de la Chirurgia de Borgognoni, corregida per Bernat de Barriac vers 1310-1311. Còdex de pergamí, copiat a doble columna per una mà textual, inicials filigranades amb una decoració que omple tot l'espai buit de la lletra.

Barcelona, Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 1, f. 179r

19- BUB 1, f. 179r.jpg
Llibre dels fets de Jaume I que Celestí Destorrents va acabar de copiar el 17 de setembre de 1343 al monestir de Poblet. Escrit sobre pergamí, a ratlla tirada, en lletra textual d’alt nivell cal·ligràfic i considerable aparat decoratiu, amb caplletres historiades i miniatures; la filigrana de les inicials és atapeïda i té una orientació vertical, amb unes discretes extensions que recorden, en algun cas, les bandes d’I.